Top

Les 7 qüestions

El 20 de desembre de 1995 es firma, entre sindicats i empresaris, un ACORD INTERPROFESSIONAL que dóna lloc al TAMIB, i es publica al BOCAIB del 6-02-1996.

El TAMIB és un òrgan extrajudicial i paritari destinat a dirimir, conciliar i arbitrar les diferents controvèrsies laborals, individuals, col·lectives i plurals, cercant una solució a aquestes de manera àgil, senzilla i eficaç.

El TAMIB està regulat pel II Acord Interprofessional sobre renovació i potenciació del Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears, de 12 de gener de 2005 (BOIB de 3-02-2005). Aquesta norma és estable i no està sotmesa a una durada temporal.

Per mitjà del TAMIB es dóna cos a la voluntat manifesta d’empresaris i treballadors d’arribar a acords per tal d’oferir solucions als conflictes de treball, remarcant els indubtables avantatges que per a ambdues parts suposa la mediació, la conciliació i, en determinants casos, l’arbitratge.

Sobre la idea bàsica de ser un òrgan de relació i punt de trobada de treballadors i empresaris per a la resolució d’un determinat conflicte laboral, el TAMIB s’estructura en dos nivells: la MEDIACIÓ i l’ARBITRATGE.

Per mitjà de la mediació i la consegüent acció conciliadora que aquesta implica, un grup paritari de mediadors de procedència empresarial i sindical, especialistes en relacions laborals, intentarà arribar a un acord entre les parts en conflicte proposant-los una solució basada en la llei i en l’equitat.

Amb l’arbitratge, al qual es pot arribar a través d’una sol·licitud directa o quan amb la mediació no s’arribi a una solució per al conflicte, s’obté un criteri imparcial, basat en el dret o en l’Equitat, que acaba amb el conflicte laboral, dictat per un o diversos àrbitres.

Els principis bàsics que regulen el seu funcionament són els de gratitud, igualtat processal, imparcialitat, autonomia, oralitat, immediatesa, audiència i contradicció.

El TAMIB és un òrgan paritari; és a dir, constituït per representants dels empresaris i de les organitzacions sindicals dels treballadors. Per tal de desenvolupar la seva activitat fa servir un cos de mediadors i un cos d’àrbitres.

Els mediadors són designats por les organitzacions sindicals i empresarials que han donat vida al TAMIB, i constitueixen un col·lectiu de persones amb acreditada experiència en el món de les relacions laborals en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma. Els coneixements i l’experiència professional dels mediadors es posa al servei de les parts en conflicte per a arribar a una solució.

El cos d’àrbitres laborals està integrat, igualment, per persones amb experiència i coneixement provats i reconeguts en el camp de les relacions laborals, designats unànimement per les organitzacions que constitueixen el TAMIB. Els àrbitres resolen, en dret o Equitat, la qüestió que els sotmeten les les parts i que produeix el conflicte.

Hi poden acudir:

Els treballadors per compte d’altri individualment, en els casos del conflicte individual. Això exclou els funcionaris públcis i els treballadors autònoms.

Els representants laborals unitaris i/o sindicals dels treballadors a les empreses: delegats de personal, comitès d’empresa i seccions sindicals a les empreses, quan es tracta de conflictes col·lectius d’empresa o d’àmbit inferior.

Els empresaris amb treballadors, quan el conflicte col·lectiu és d’empresa o d’àmbit inferior.

Les organitzacions sindicals i empresarials constitutives del TAMIB, directament o a través de qualsevol de les seves organitzacions i associacions de branca, sector o territori, en nom propi o en representació dels seus afiliats.

Les organitzacions sindicals i empresarials que s’adhereixin a l’Acord interprofessional i al Reglament del TAMIB.

Les organitzacions sindicals i empresarials amb implantació en el conflicte que ho sol·licitin.

Naturalment, el conflicte individual i col·lectiu s’ha de produir o tenir incidència en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.

Amb caràcter general, el TAMIB és competent per a tramitar els procediments per a la solució dels conflictes laborals individuals, plurals i col·lectius, tant els d’aplicació i interpretació de normes com els d’interessos, en qualsevol de les seves modalitats, sorgits entre empresaris i treballadors o les seves respectives organitzacions.

Específicament el TAMIB té atribuïdes les següents competències:

Conciliació per a evitació de litigis judicials: actua com a òrgan de conciliació, tant de conflictes individuals (art. 63 de l’LPL) com col·lectius (art. 154 de la LPL), substituint la instància administrativa pública.

Intervenció a conflictes col·lectius i plurals: el TAMIB pot realitzar la seva activitat d’autocomposició i/o arbitratge en les següents situacions:

Conflictes derivats de l’aplicació i/o la interpretació d’un conveni col·lectiu.

Conflictes de caràcter col·lectiu o plural que es produeixin en els casos de mobilitat geogràfica, modificació substancial de condicions de feina, suspensió o acomiadament col·lectiu.

En la negociació de convenis col·lectius. En els supòsits de desvinculació salarial.

En els supòsits de vaga i tancament empresarial, per a aconseguir una solució en aquestes situacions i també per a arribar a acords en la fixació dels serveis de manteniment i seguretat durant la vaga.

Intervenció a conflictes individuals: el TAMIB també pot intervenir a conflictes de naturalesa individual que versin, entre d’altres matèries, sobre les següents:

classificació professional i realització de treballs de superior i inferior categoria.

Fixació individual de dates de gaudi de vacances.

Mobilitat geogràfica i canvi de centre de treball.

Reconeixement d’antiguitat.

Modificació substancial de condicions de treball.

Reconeixement d’excedències, permisos i llicències.

Reclamació de quantitat.

Jornada de feina, duració, descansos, festius i hores extraordinàries.

Horari flexible i torns de feina.

Mobilitat funcional.

Extinció de contracte i acomiadament.

Si es tracta d’una mediació, la part que està legitimada ha de cursar un senzill escrit introductori, en què constin prou dades per a apreciar la naturalesa del conflicte i la seva magnitud. L’absència d’algun dels requisits de contingut de l’escrit NO impedeix la citació de les parts i es pot corregir la manca durant la fase posterior.

Si es pretén un arbitratge, l’actuació és distinta segons la situació:

Petició directa d’arbitratge. En aquest cas es necessita un conveni arbitral.

Acord exprés de sotmetiment a l’arbitratge, un cop esgotada la mediació sense acord, efectuat davant el TAMIB.

En els casos de mediació:

En el conflicte col·lectiu, l’acord adoptat per les parts legitimades té l’eficàcia dels convenis col·lectius.

En el conflicte individual, els efectes de l’acord tenen força executiva entre les parts intervinents sense necessitat de ratificació davant el jutge o el tribunal, es poden dur a efecte mitjançant el tràmit d’execució de sentència.

En tots els casos d’arbitratge, el laude que es dicta té caràcter vinculant i força executiva per a les parts des que es dicta.

Com a documents amb els efectes apuntats es poden aportar davant tota classe d’organismes oficials.